Senyores i senyors,

Aquesta és la quarta vegada, en trenta anys, que el president de la Generalitat sortint cedeix el testimoni al president que l’ha de succeir, un cop aquest ha estat investit pel Parlament de Catalunya.

Suposa, a més, la constatació de l’alternança política al capdavant de la nostra primera institució.  Una alternança que la nostra particular història havia convertit en excepcional. Però que hem convertit en un acte de normalitat democràtica: el 1980 amb el traspàs entre els presidents Josep Tarradellas i Jordi Pujol; el 2003 entre Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i el 2006 entre el president Maragall i jo mateix.

Avui, doncs, em correspon a mi donar pas al Molt Honorable President Artur Mas perquè assumeixi l’honor i la responsabilitat que m’han correspost exercir els darrers quatre anys: representar les nostres institucions d’autogovern i dirigir l’acció del govern de Catalunya. La veritable transcendència de l’acte d’avui, per tant, rau d’una banda en la continuïtat institucional de la presa de possessió del cent vint-i-novè president de la Generalitat; i, de l’altra, en la constatació del bon funcionament democràtic que suposa la verificació de l’alternança política.

Continuïtat i alternança constitueixen les dues cares de la normalitat institucional i democràtica de Catalunya que, amb aquest acte solemne, volem subratllar i celebrar. Solemnitat i, alhora, austeritat, perquè el nostre país està patint una patint una crisi econòmica molt severa.

Una crisi que des de fa més de dos anys ha estat la meva prioritat i la del govern. I que ho seguirà essent del nou president, tal com va anunciar fa una setmana, en el seu discurs d’investidura.

Senyores i senyors. En prendre possessió del càrrec, fa quatre anys, vaig manifestar el meu agraïment a tots els qui m’havien ajudat a arribar a l’altíssim honor de presidir Catalunya.  Avui reitero aquell agraïment i l’amplio a totes les persones que m’han acompanyat i m’han brindat el seu suport aquests anys. El 28 de novembre de 2006 vaig manllevar uns mots poètics de Salvador Espriu per dir que assumia la responsabilitat de regir temporalment els destins del nostre poble com el més humil dels seus servidors.

Així és com em sembla haver obrat, en tot moment, al servei de Catalunya i de la nostra gent. Pensant que, com més humil ets, més força tens per defensar la dignitat d’aquells als qui representes. Avui voldria acabar amb unes altres paraules manllevades, en aquest cas de Jaume Vicens Vives, a Notícia de Catalunya. Són l’expressió d’un desig que em sembla compartit i que, tant de bo, més d’hora que tard, poguéssim veure fet realitat.

Diu Vicens que “tots plegats esperem viure, un dia, unes circumstàncies més planeres, en les quals la tensió passional de la catalanitat es pugui dedicar totalment a fer de Catalunya un país modèlic, europeu i de bon passar”. És a dir, que la societat catalana, visqui més preocupada pel “fer” que pel “ser”. Per la consistència que per l’essència. Que deixi de tenir pors i recels atàvics i els tradueixi en esperança i energia constructiva.

A aquest objectiu vull dedicar els meus esforços a partir d’ara, també humilment, des del lloc que em correspongui.  A tothom vull expressar, de nou, el meu agraïment. I al Molt Honorable President Artur Mas, la meva felicitació més sincera i els meus millors desitjos com a president de la Generalitat.

Moltes gràcies.