Divendres, a Casa Amèrica, es va celebrar un intens i emotiu acte de record de Zelmar Michelini. Aquest polític i periodista uruguaià, que fou dirigent fundador del Frente Amplio, ministre i senador, va haver de marxar del seu país com a conseqüència de la dictadura de Bordaberry. Ell, com tants d’altres, va marxar a l’Argentina, pensant que allà es podria protegir del terror i de la repressió. Fou segrestat i el seu cos va aparèixer pocs dies després, assassinat. Amb ell, d’altres companys d’infortuni (Héctor Gutiérrez, president de la Cámara de los Diputados, Rosario Barredo, William Withelaw i Manuel Liberof) van ser víctimes d’un comando de la tristament famosa “Operación Cóndor”.

L’acte va comptar amb les intervencions del director de Casa América, de la Cónsul general de l’Urugai a Barcelona, d’un net de Michelini i del president Montilla, a més d’un missatge en vídeo del president Tabaré Vázquez, de la projecció d’un breu documental on Mario Benedetti va evocar la seva relació amb Zelmar i d’una actuació magnífica del bandeonista Enrique Tellería.

El poema “Zelmar” de Benedetti, escrit poc temps després del seu assassinat, és un bon testimoni de l’impacte que va produir la seva mort. Aquí en teniu un fragment:

“Convoquemos aquí a nuestros zelmares
en ellos no hay ceniza
ni muerte ni derrota ni tierno descalabro
nuestros zelmares siguen tan campantes
señeros, renacidos
únicos y plurales
fieles y hospitalarios
convoquemos aquí a nuestros zelmares
y si aun así fraternos
así reunidos en un duro abrazo”.

Aquí pots llegir el text de la intervenció del president Montilla: MICHELINI