El passat diumenge es va realitzar, a Catalunya, una mobilització molt important que ha posat un cop més de manifest l’altíssim grau d’insatisfacció sobre l’encaix de Catalunya amb Espanya.

El fet que més de dos milions de catalans i catalanes expressessin pacíficament llurs opinions en aquesta convocatòria de participació ciutadana – més enllà de les crítiques severes que es poden fer a molts dels aspectes de la mateixa – ha de merèixer, per part de totes les autoritats i de totes les forces polítiques, una actitud de respecte i un esforç major de comprensió del que representa.

El mateix respecte que cal exigir per a tots aquells i aquelles que no ens vam sentir concernits per la convocatòria, ni la hem volgut avalar amb la nostra participació.

Som molts els que, des de Catalunya i des del conjunt d’Espanya, diem que els problemes de fons en la relació entre Catalunya i Espanya requereixen solucions polítiques i que no hi ha altra via que la que es desprengui d’un procés de diagnosi compartida, i de diàleg, negociació i pacte. Els canvis seran pactats o no seran. Un pacte que ha de permetre oferir als nostres conciutadans i conciutadanes una proposta de solució que puguin avalar amb el seu vot.

Una vegada més, insisteixo en dir que és l’hora de la política, de la política amb majúscules. En moments difícils com els que vivim, calen actituds que vagin més enllà del curt càlcul electoral d’uns i altres.

L’anunci de la presentació d’una querella per raons polítiques contra el president Mas i la Vice-presidenta Ortega va, justament, pel camí contrari. No resoldrem un problema polític amb la simple apel·lació als tribunals. No ens hem de cansar de dir que el que necessitem és més diàleg i més sentit comú. Els governs no poden portar els ciutadans cap a camins sense sortida. Diàleg i no querelles. Sentit comú i no fugides endavant o carrerons sense sortida.

Lamento profundament que el president Rajoy caigui en la temptació de deixar-se arrossegar per la sobreexcitació dels sectors més radicals de la dreta espanyola i del seu partit i sigui incapaç d’aportar solucions. Si finalment es presenta una querella, s’estarà sufocant un incendi amb bidons de benzina. Per això, demano formalment al president del Govern espanyol que reorienti aquesta actuació i, en lloc de pressionar a la fiscalia, iniciï un procés de diàleg que permeti posar solucions sobre la taula.

És conegut que no comparteixo les decisions del president Mas sobre el que ell denomina la “Transició Nacional”. Crec, i ho he dit públicament en més d’una ocasió, que el nostre autogovern no avança d’aquesta manera. Ans al contrari.

Però, en tant que expresident de la Generalitat, vull expressar de forma nítida el meu rebuig a una eventual querella. El president Mas és el president de la Generalitat i, més enllà de les legítimes diferències de criteri que ens poden confrontar, és el meu president. Si es confirma aquesta mesura, el president Mas comptarà amb el meu suport.

12 de novembre de 2014