Sóc dels que penso que és bo celebrar l’aniversari de la Constitució de 1978. Perquè en faig un balanç positiu. No diré res que no hagi dit i escrit moltíssimes vegades, però és que en aquests moments que tot s’esvaeix amb tanta rapidesa, convé insistir en algunes idees per evitar que es degradi el seu significat, s’oblidin els seus efectes i es valori el seu potencial present i futur.

La recuperació de la democràcia a partir de l’any 1978 fou una cosa bona. Així de simple ho dic: ha estat una bona cosa per a tots. Hi hem sortit guanyant, clarament. Celebrem-ho doncs sense complexos i reconeguem amb naturalitat que el principal instrument per a l’inici d’aquesta nova etapa democràtica ha estat l’actual Constitució.

Aquest text, resultat d’intenses i difícils negociacions entre els hereus dels guanyadors i perdedors de la guerra civil, va fer possible l’organització del poder polític al conjunt d’Espanya i la definició dels drets i els deures dels ciutadans i ciutadanes. I ho va fer raonablement bé.

Vindicar la Constitució no significa, però, donar-li un valor indiscutible. No es tracta de petrificar-la ni de convertir-la en un text sagrat que no admet ni crítiques ni reformes.
La Constitució del 78 ha estat útil, però necessitem posar-la al dia. I és que des de la seva aprovació els canvis que hem acumulat són immensos i hem de fer-los presents en la norma que regula la nostra convivència. La societat espanyola és avui molt més diversa i complexa. Han aparegut nous drets i també noves obligacions personals i col·lectives, com per exemple els relacionats amb l’emergència climàtica. El vell Estat centralista ha desaparegut, malgrat que hi ha qui voldria tornar-hi. Les Comunitats Autònomes són avui una realitat inqüestionable. El projecte europeu – amb nosaltres formant-ne part – ha agafat una nova dimensió que no té, ara per ara, reflex en el text constitucional. La pulsió per a la igualtat de drets i deures entre l’home i la dona conformen una societat diferent de l’heretada de la dictadura i tampoc això no hi és prou present. Les conseqüències de la globalització i la digitalització, que alteren el funcionament econòmic, social i cultural a tot el món, tampoc.

Per altra banda, estem vivint, especialment a Catalunya, uns moments difícils que tenen a veure amb el nostre autogovern i que s’expliquen – en part – per les insuficiències lògiques d’un model d’organització territorial que va nàixer sense que en aquells moments ningú pogués preveure el seu abast.

Insuficiències que cal resoldre i que podem resumir en reconeixement, en regles més clares pel que fa a competències i finançament i en instruments federals per facilitar la participació en les grans decisions estatals.

Aquesta Constitució de 1978 mereix un reconeixement. Mereix també un esforç de reforma. Però aquesta reforma necessària només serà possible si som capaços de generar un ambient de consens i de concòrdia. De nord a sud. De dreta a esquerra, passant pel centre. Amb paciència, sabent que la correlació de forces i la confrontació política ho fa més difícil. Amb tenacitat i amb visió de futur. O sigui, prescindint de tacticismes i estrets càlculs electorals.

Com deia, sóc dels que penso que cal celebrar el seu aniversari. Per això vaig, un any més, al Congrés dels Diputats a fer-ho.

José Montilla. 4/12/2019