Catalunya, de nou, davant d’una cruïlla
Ahir vaig participar al Dinar-Col·loqui del Cercle del Liceu, per analitzar l’actualitat política i els reptes que ha d’afrontar Catalunya.
La meva intervenció es va centrar en aquestes set idees principals:
- No es pot ser condescendent amb la violència urbana. Agitació i governança no són compatibles.
- No es pot governar pensant només en una part de la societat.
- Fa tant de temps que estem instal·lats en la confrontació que correm el risc de no recordar per què estem barallats.
- Seria tot més fàcil si parléssim de coses concretes.
- Els problemes del nostre autogovern són reals i persisteixen.
- Cal definir quines són les urgències de Catalunya. Per això necessitem una treva.
- Podem canviar el rumb si hi ha prou coratge polític.
Podeu lleguir la meva intervenció aquí, on intento fer una anàlisi de la situació actual i quins són els camins possibles per a tornar a ser la Catalunya forta i cohesionada, que tots volem.
