Després d’un període de presó provisional discutible i excessiu, d’una instrucció meticulosa i d’un judici oral celebrat amb transparència i garanties, el Tribunal Suprem ha emès el seu veredicte sobre uns fets que mai s’haurien d’haver produït.

La sentència, amb una dura imposició de penes, estableix quins han estat els delictes i quin grau de responsabilitat personal correspon a cadascuna de les persones jutjades. La publicació de la sentència ha comportat crítiques dels que la consideren injusta per excés o per defecte. I és normal que així sigui: les sentències, de tots els tribunals i per a totes les persones jutjades, han de ser acatades. Però criticar-les, per expressar la disconformitat, és una conducta totalment legítima. La Sentència, que és ferma, permet encara la possibilitat d’un recorregut jurídic davant el Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu dels Drets Humans, si algun entre els condemnats considera lesionats els seus drets.

Ningú s’hauria alegrar d’una pena de privació de llibertat en aquestes circumstàncies. Tampoc els que no compartim els actes realitzats per les persones afectades per la sentència, ni creiem que la independència de Catalunya sigui una bona solució per als problemes, reals, del nostre autogovern.

Qüestions polítiques a l’marge, no podem deixar de banda el problema humà que les condemnes comporten, especialment d’aquells a qui coneixem i apreciem, i amb els quals ens sentim solidaris en aquest moment tan dur. Però el millor que podem fer en favor dels presos i de les seves famílies és no afegir més patiment a el patiment. Els condemnats no haurien de convertir ni en un ariet per a la confrontació, ni a ostatges per a la defensa o la crítica d’una causa, per més legítima que aquesta sigui.

Des de Catalunya, la reacció institucional i política no pot ser una altra que la serenitat, tot i que hi hagi molta gent que es consideri ferida. Trucar a cercar escenaris de confrontació no aporta res de positiu per a ningú.

El que necessitem ara és que la publicació de la Sentència comporti l’oportunitat perquè la política recuperi el seu protagonisme, Sabent gestionar les conseqüències de la mateixa i els problemes de fons que estan a l’origen. Tots hauríem d’aprendre la lliçó: judicialitzar un problema polític (sigui vulnerant les lleis democràtiques o limitant la resposta únicament a les vies policials i processals) no és un bon mètode per trobar solucions.

La Política ha de recuperar la iniciativa i el temps perdut. Tot i la temptació de convertir la frustració de molts catalans i catalanes en tensió als carrers ia les institucions, agreujant encara més el risc de fractura interna, cal reiterar que només hi ha una via de solució: la de l’diàleg, la negociació i el pacte en el marc del nostre Estat de Dret, compatible amb l’exercici dels drets democràtics de llibertat d’expressió i de manifestació.

Això depèn, en primer lloc, de nosaltres. Avui, després de la Sentència, aquesta negociació és més difícil perquè la desconfiança, el recel i el sofriment generat pesen – i molt – en totes les parts concernides. Tot i així, tothom s’ha de convèncer-se que no hi ha altra via de buscar un nou acord per reforçar l’autogovern de Catalunya i els canvis necessaris en l’ordenament constitucional.

Catalunya ha demostrat sovint la seva capacitat de pacte interior. Necessitem un nou espai de consens nacional que faciliti canviar el rumb. Ens mou, a tots, el nostre compromís amb Catalunya, amb seu autogovern i amb la millora de l’benestar de la societat catalana. Sabent que per fer-ho no hi ha dreceres.

Torno a dir que necessitem actes de coratge. El primer, reconèixer honestament el fracàs de la via escollida per defensar un projecte polític. Mai més es pot caure en l’error de creure que saltar-se el marc jurídic és un bon camí. En segon lloc, entendre que el «Procés» ha expressat un malestar basat en l’existència de problemes reals del nostre autogovern, dels quals hauria de ser conscient el conjunt de la societat espanyola i que, no tinc cap dubte, tenen solució en el marc democràtic.

José Montilla

Poden llegir o descarregar el document aquí: Declaració Sentència Suprem

Adjuntem la documentació relativa a la sentència:

Quadre delictes i penes
Índex de la Sentència
Nota fets provats i autoria
Nota altres qüestions sentència

Nota informativa Sentència Procés 1