La Fundació Rafael Campalans, la Fundació Europea d’Estudis Progressistes (FEPS), i l’Institut Internacional d’Estudis Socials (ISS) van organitzar, els passats 22 i 23 de novembre, el seminari “Més enllà de la regulació financera: la política industrial europea després de la crisi financera mundial” a Barcelona.

Què s’entén avui per política industrial? Quin ha de ser el paper de l’Estat i del mercat en la promoció del desenvolupament de la innovació industrial? Quin és el nexe entre la innovació i el creixement a Europa? Quin tipus de polítiques estructurals són necessàries per estimular la innovació i el desenvolupament tecnològic de les PIME i de les grans empreses?

El seminari va articular-se entorn a quatre sessions: creixement econòmic i innovació, política industrial i el paper de l’Estat, polítiques europees i nacional per a la recuperació de la crisi, i finançament industrial.

A la inauguració del seminari, Ernst Stetter, secretari general de la FEPS, va subratllar la necessitat d'”establir una forta connexió entre el món financer i el de la  innovació”, així com la urgència de “convèncer l’esfera pública de la necessitat d’una millor Europa, però també d’uns estats forts, capaços de jugar un paper clau en el desenvolupament de polítiques industrials”

La secretària de l’Àrea d’Economia del PSC i diputada al Parlament de Catalunya, Rocío Martínez-Sampere, va lamentar que “durant anys es defensés que la millor política industrial era la que no existia; quan amb la crisi hem vist que en necessitem una de proactiva”. Per a Martínez-Sampere, no només és necessària una bona regulació, sinó que “haurem de promoure nous instruments per a dibuixar un nou model social, actualitzat als temps que corren”. Per a la diputada socialista, “la millor manera d’afrontar la crisi és plantejar-la com una nova oportunitat”.

El primer secretari del PSC, Pere Navarro, va cloure aquesta taula inaugural tot reivindicant una Europa “que defensi la cohesió social, i en què l’economia es posi al servei de les persones, i no a l’inrevés, com ha passat en els darrers anys”, i va afegir que “cal redistribuir per poder créixer millor”. Navarro es va reivindicar com un “industrialista convençut”, tot defensant que “la promoció dels models industrials són a la base de la millora de l’economia”.

Tot seguit, Antonio González, vicepresident de l’Associació Economistas frente a la crisis, va presentar la revista Queries, que en aquest número se centra, de manera monogràfica, en l’anàlisi del futur industrial a Europa, i va aprofitar per donar la seva visió sobre l’actual política industrial a Espanya i a Europa. Per a González, “hi ha una absoluta falta de coherència entre la política industrial i la política econòmica”. De fet, va remarcar González, actualment són “polítiques totalment contradictòries”, donat que “les mesures d’austeritat estan destruint la indústria i el seu teixit econìomic”. Per al vicepresident d’Economistas frente a la crisis ens cal “una millor política d’innovació, que contribueixi a la competitivitat”, i per a això és clau “apostar per la formació i la inversió en capital humà”.

El president Montilla va intervenir apuntant la necessitat d’abordar una política industrial d’àmbit europeu perquè “amb un sector industrial potent, podem guanyar en recerca i innovació, en exportació, en ocupació de qualitat i en dimensionament empresarial”. En aquest sentit, els poders públics han d’arbitrar una política industrial. Això vol dir “treballar per tal que millorin les condicions per a la creació o l’enfortiment d’empreses industrials, que dissenyin, fabriquin, distribueixin i venguin amb el major nivell d’eficiència”.

A continuació facilitem la intervenció del president Montilla:

Intervenció MHP Seminari Política Industrial

Més informació al web de la Fundació Rafael Campalans