Diumenge votarem per elegir els nostres diputats i diputades. També els membres del Senat. Una elecció, no cal dir-ho, transcendental: ens hi juguem, ni més ni menys, la conformació del govern d’Espanya. Serà possible, ara sí, evitar el bloqueig i formar un govern progressista? Aquesta és l’esperança de la immensa majoria dels ciutadans i les ciutadanes que desitja – que necessita – estabilitat i capacitat d’iniciativa en la direcció del país.

Sabem que la investidura no serà fàcil per l’elevada fragmentació del vot i per l’escassa relació de confiança entre els dirigents dels diferents grups polítics. Caldrà treballar molt i recuperar el sentit institucional necessari per entendre que Espanya no pot romandre més temps en una situació de provisionalitat que deteriora l’economia, la política i la societat.

Ningú no podria entendre que després de les eleccions de diumenge seguissim en una situació de bloqueig. No sembla excessiu exigir als diferents grups polítics que demostrin un mínim de sentit d’Estat, més exigible com més nombrós sigui el grup parlamentari. Si no es donen les condicions per a conformar un govern de coalició, facilitar la investidura del president Sánchez (quina victòria preveuen totes les enquestes) amb un acord de legislatura és una bona solució que permetria un horitzó d’estabilitat urgent i necessari. A la dreta, especialment al Partit Popular, li hem d’exigir responsabilitat per evitar el bloqueig i responsabilitat per evitar la legitimació de la nova ultradreta que pot sortir reforçada d’aquesta convocatòria electoral.

Arribem, tots, cansats i malhumorats al final d’una campanya electoral molt tensa i en la que el debat polític sobre les prioritats del govern d’Espanya i els reptes més importants que tenim en perspectiva s’ha vist molt contaminats pels disturbis i la confrontació política i institucional que projecta Catalunya.

Disposar de govern a Espanya és especialment urgent per a Catalunya. I que aquest govern sigui progressista és vital per obrir una possibilitat a l’esperança d’una distensió que permeti iniciar el diàleg necessari per a buscar les solucions constitucionals als problemes reals del nostre autogovern.

La societat catalana necessita una nova atmosfera que permeti fer front a les urgències de Catalunya, avui desaparegudes de l’agenda política: l’increment de les desigualtats, els riscos del cicle econòmic, la pèrdua de prestigi de les nostres institucions, l’increment de les taxes de pobresa, els problemes crònics en relació amb l’habitatge, el compromís en la lluita contra el canvi climàtic, la correcció del deteriorament dels serveis públics, les infraestructures pendents, la nova política industrial, el mercat de treball …

El soroll permanent, en forma de disturbis o de paraules que els justifiquen, en forma de crides a l’agitació i a la confrontació, només provoca més soroll. No ajuda a trobar solucions.

José Montilla, 8/11/2019