Amb aquestes paraules (que adapto respectuosament) Joan Maragall es presentava davant el seu “Senyor”, en el Cant Espiritual.

La seva és també la nostra pàtria. Sigui com sigui. Diversa i temporal. Una terra més o menys extensa i tot el que hi neix i hi viu.

El sol fet de reconèixer-ho és una afirmació espontània i orgullosa de la nostra catalanitat.

*

Aquest acte de lliurament de les Creus de Sant Jordi és, doncs, la confirmació -cada any renovada- de la riquesa humana de Catalunya, la pàtria del poeta Maragall, de qui enguany commemorem el Centenari.

Però les Creus són, alhora i sobretot, una oportunitat per assenyalar i subratllar, a través de l’exemple dels guardonats, determinats valors perdurables i distintius del nostre tarannà col.lectiu, practicats en grau d’excel.lència o de forma virtuosa, més enllà dels estereotips i de les modes.

La trajectòria dels guardonats d’aquest any ens remet, com ha passat tantes vegades, a un compromís continuat amb l’esforç, el treball, el sacrifici i la dedicació. També amb la rauxa creativa i el coratge emprenedor.

Totes elles qualitats practicades lluny d’una certa tirania de la immediatesa, tan pròpia dels nostres dies, però d’una eficàcia i vigència més que contrastades.

La crisi econòmica que estem patint és l’evidència última que no hi ha camins fàcils per assolir l’èxit. Que, contràriament al que pregonen les veus de la cultura hedonista, res no sorgeix per generació espontània.

Diem sovint que cal recuperar valors clàssics, renovar-los i conrear-los amb més dedicació i constància. Mai no podem deixar de fer-ho. Mai no hauríem de deixar de posar de relleu actituds vitals que a través de l’exemple i la paraula constituïen un patrimoni que definia el nostre tarannà col.lectiu.

Ara bé: Continuïtat no equival a immobilisme. Continuïtat no significa resistència al canvi.

La continuïtat és coherència amb els valors i els temps, és sumar i enriquir el pòsit col.lectiu.

És apreciar, en la seva justa mesura, què hi ha de perdurable i què de fugaç.

És evitar confondre l’efímer amb l’essencial. Mantenint, en la constatació d’aquests trets essencials, la il.lusió necessària per anar endavant. Evitant la temptació que el desencís afebleixi l’autoconfiança.

Tot això és vàlid, tant per a les trajectòries individuals com per les col.lectives. Perquè més enllà de conjuntures polítiques i del soroll interessat, hi ha la realitat perenne d’un poble.

D’un poble d’història mil.lenària, de cultura i llengua sòlides i reconegudes i d’una voluntat d’autogovern expressada a través de la seva primera institució, la Generalitat de Catalunya, que commemorava fa pocs mesos, el seu 650 aniversari.

El nostre poble i les nostres institucions volen creure que la seva voluntat l’autogovern expressada democràticament, amb un respecte escrupolós per l’ordenament jurídic, serà atesa i respectada.

El nostre és un poble que, sempre que ha calgut, ha sortit en defensa de la seva dignitat. I està disposat a tornar-ho a fer tants cops com faci falta, perquè són els seus drets.

Perquè ha expressat col.lectivament i de forma prou clara quines eren les seves aspiracions. I, també col.lectivament, no contemplem altra via que la del ple reconeixement d’aquesta voluntat.

*

Les trenta-dues personalitats i les tretze entitats que acabem de reconèixer donen continuïtat i enriqueixen el llegat social, cultural, intel.lectual i cívic i Catalunya.

Ben cert que, com ha passat en altres ocasions, l’atorgament de les Creus, suscita opinions de tot tipus, cosa que interpretem com una prova més de la nostra diversitat i pluralitat.

Però la solidesa i la diversitat dels referents d’un país, és un indicador eloqüent de la qualitat dels seus fonaments.

Les personalitats que acabem de distingir constitueixen referents en sentits ben diversos, com: la vàlua científica i acadèmica, des de la física i la geologia, a l’antropologia i el dret;

D’altres, en reconeixem el compromís cívico-polític, exercit des de les institucions democràtiques o en el camp espiritual.

D’alguns se n’ha valorat especialment l’esperit emprenedor en camps com l’agricultura, la indústria, o les finances; també la seva capacitat creadora i innovadora; la sensibilitat vers la defensa, l’ensenyament i la difusió de la cultura, les tradicions, el folklore o la llengua catalanes; o el cultiu i la promoció de les arts.

Interessos i àmbits d’actuació múltiples sota una mateixa màxima: fer les coses bé i fer-les per una causa. Servir el país pel camí de l’excel.lència, aportant-hi el màxim de les seves capacitats.

Per una altra banda, el grup d’entitats reconegudes ens permet traçar un perfil nítid de la diversitat de la societat catalana.

Són una petita selecció d’un ventall amplíssim que transcendeix els tòpics i estereotips, demostrant el vigor i la vitalitat del nostre teixit associatiu.

Catalunya és això. Catalunya són ells i elles. Catalunya són aquests miralls i tot un poble que s’hi veu reflectit.

De la mateixa manera, s’ha pogut emmirallar en els centenars de ciutadanes i ciutadans, entitats de tot tipus que des de fa trenta anys la Generalitat va assenyalant com els més distingits per les seves qualitats i virtuts d’entre tots nosaltres.

Amb la Creu de Sant Jordi, cridem l’atenció de tot el país cap a ells, cap a allò que han fet i el que representen. Reconeixem la seva trajectòria i el seu capteniment.

És una compensació mínima per l’esforç de tota una vida.

Els guardonats i guardonades, a través de les seves trajectòries han fet del seu compromís personal i professional, la manera més constructiva de fer país, de fer Catalunya.

Catalunya no depèn, només, de les seves institucions públiques, polítiques i socials.

Depèn del compromís personal, cívic, íntim, de cadascun de nosaltres.

Fer Catalunya, construir Catalunya, unir Catalunya, defensar Catalunya, fer progressar Catalunya, lluitar pel seu futur… és una empresa col.lectiva, sí; però és, en primer lloc, individual.

Valorem, admirem i distingim el seu compromís al llarg del temps amb l’excel.lència, l’ètica i el civisme. Resolent bé, molt bé, tots i cadascun dels seus reptes professionals i vitals vostès han fet més pàtria i país que molts discursos.

La nació comença en el cor i en el compromís cívic de cadascú. No hi ha nació sense ciutadans, ni sense societat.

Vostès son un exemple, també, per a les generacions futures i per als moments d’incertesa que ens envolten.

Quan hi ha dubtes, dificultats, pors i inquietuds, és quan calen, més que mai, actituds exemplars. Com les seves. Com els de tants altres.

Catalunya, i el seu Govern, els donen les gràcies. Gràcies a totes i a tots, en nom del país, per la seva constància i per la seva generositat.