Altament recomanable la lectura de la conferència de Jósé Montilla a Còrdova. Té mèrit el que diu, qui ho diu i on ho diu. Un retrat bastant preclar del que passa a Catalunya, de les seves causes i de les seves conseqüències. En síntesi: el malestar català no es cura amb la patacada de Mas en les eleccions de diumenge i la solució no és ni el combat de banderes de Ciutadans ni la recentralització del PP. Montilla no creu en la independència però aposta pel federalisme que presumiblement hauria d’encarnar-se en una reforma de la Constitució que posés fre a la deslleialtat competencial de l’Administració central, que permetés una solidaritat interterritorial més justa i sense excepcions (País Basc i Navarra) i que donés coresponsabilitat fiscal a les comunitats que la demanessin. I, de passada, que reconegués que Catalunya és una nació. Tot un aval a la campanya de Navarro i tot un desafiament per a la direcció federal del PSOE. I una esmena a la totalitat a la maldestra imatge de la convivència a Catalunya que difon el PP i que rubrica el diputat Rivera en funcions de tertulià a Intereconomía (per cert, ¿és compatible?). La conferència de Montilla hauria de ser un estímul per al PSC a mantenir la seva aposta pel federalisme en el primer pla de la seva proposta política. Alguns n’han recelat per considerar -la oportunista però el sorprenent resultat de les eleccions dóna als socialistes l’ocasió d’aprofundir-hi i de presentar el federalisme -com explica Joaquim Coll en els seus articles- no només com una proposta d’organització territorial sinó també de regeneració democràtica. Això requeriria només dos matisos: que el socialisme català comencés la regeneració pel propi partit i que mostrés el mateix respecte democràtic per l’independentisme que el que mostra per l’autonomisme.

Article