El dissabte vinent la Fundació Campalans celebra a Barcelona la seva IV Convenció Federalista. Una reunió de reflexió, d’anàlisi, sobre les perspectives d’una solució federal als problemes de fons que té avui l’organització territorial d’Espanya.

Parlar de solucions federals sembla fins i tot agosarat, enmig del fangar que s’ha instal·lat la política catalana. De fet, les veus que més criden –no necessàriament les més carregades de raó – asseguren que aquesta via no té cap futur. Per a uns no hi ha una altra solució que la secessió. I, en una posició que m’atreveixo a dir que és simètrica, cada cop hi ha més veus que proposen un radical pas enrere en la descentralització política d’Espanya. Un conflicte que s’enquista, que es pot cronificar i que col·loca les nostres institucions d’autogovern en el seu nivell més baix de prestigi i credibilitat.

El “tot o res”, el “nosaltres sols” o el “quant pitjor millor” no aporten cap solució

Crec que el “tot o res”, el “nosaltres sols” o el” quant pitjor millor” són fórmules guanyadores per fer un fil abraonat a les xarxes socials però no aporten cap solució. La cronificació del conflicte, amb el suport explícit o implícit del govern de Catalunya als disturbis, talls de carreteres i ocupació del carrer, no ens porta a cap altre lloc que al deteriorament de la convivència, de l’economia i de l’autogovern.

Alguns seguim pensant que la solució, en el terreny de la política democràtica, implica repensar l’Estat de les Autonomies. Per corregir els seus defectes i les seves insuficiències. No pas per fer una esmena a la totalitat de la Constitució del 78 i la posada el marxa de les Comunitats Autònomes. Jo en faig una valoració positiva. Crec que per a Espanya – i per a Catalunya – l’autogovern ha estat extraordinàriament positiu. Però necessita, certament, correccions.

Més enllà del debat jurídic sobre l’abast d’una modificació constitucional o de reformes de caràcter més limitat, el que necessitem és un ampli debat polític sobre la necessitat i l’orientació d’aquestes correccions.

Se n’ha parlat molt, tot i que el soroll ambiental impedeix que les idees sobre aquestes correccions guanyin pes en la controvèrsia política. La Fundació Campalans segueix insistint que calen reformes en relació amb el reconeixement de la diversitat d’Espanya, a la distribució del poder polític i al repartiment de recursos fiscals. Per sortir del caos el millor és buscar solucions.

A la Convenció de dissabte, que compta amb el suport de la Fundación Pablo Iglesias i la Friedrich Ebert Stiftung, participaran juristes (Eliseo Aja, Xavier Arbós, Ana Carmona, Alberto López Basaguren i Elisenda Malaret) i polítics (Ferran Pedret, José Manuel García Margallo, Jessica Albiach, Joan Tardà, Astrid Barrio i Miquel Iceta). Més endavant us parlaré de les diferents aportacions que s’hi facin.