El resultat de les eleccions d’ahir és d’una extraordinària complexitat i ens situa en un panorama inèdit que no permet preveure quin serà el desenllaç de la governació de Catalunya fins que passin unes setmanes. Les diferents candidatures han de digerir ara els resultats. I el Parlament s’ha de constituir, elegir la Mesa i, en particular, elegir el president o presidenta de la cambra que haurà de conduir el procés d’investidura.

El PSC, amb Salvador Illa com a candidat a la presidència, ha guanyat les eleccions. És qui més vots ha rebut (més de 650.000) i, empatat amb ERC, qui més diputats obté (33). Però el bloc independentista obté aritmèticament la majoria d’escons si sumem ERC, Junts i CUP. Tindran majoria parlamentària si actuen com a bloc, malgrat que han perdut en conjunt més de 700.000 vots. El PSC, en canvi, ha guanyat 46.200 vots respecte a les anteriors eleccions.

Una aproximació massa simple d’aquestes dades permetria considerar que res no ha canviat. El bloc independentista ha revalidat – i millorat – la seva majoria parlamentària i, per tant, el desenllaç lògic seria la formació d’un govern d’ERC amb Junts, amb participació en el govern o suport parlamentari de la CUP. És a dir, la continuació del model de govern que ens ha dut al fracàs més gran del nostre autogovern. Serà aquest l’escenari?

Tanmateix, si ens fixem amb més detall en els resultats, veiem que les coses podrien no ser una repetició d’aquesta fórmula de govern. I és que han canviat els actors més rellevants. A les anteriors eleccions, els lideratges principals requeien en Junts i en Ciutadans. Ara, en canvi, en el PSC i en ERC. Les formacions polítiques que han defensat que cal un acord per superar el bloqueig i que aquest acord ha de ser el resultat d’un diàleg entre diferents, són les que obtenen major suport electoral.

És cert que la victòria d’ERC sobre el seu competidor (Junts) és tan estreta que hom pot dubtar de la seva capacitat de maniobra per definir una línia política amb prou autonomia. Espero que sabran treure rendiment d’aquests resultats i no caure de nou en la seducció dels cants de sirena que els arribaran des de Waterloo. La subordinació d’ERC al relat maximalista de Junts és, de nou, un risc. I, en canvi, la possibilitat de cercar vies d’entesa entre els guanyadors de les eleccions (el PSC) i els guanyadors del bloc independentista (ERC) és una oportunitat que no hauríem de deixar passar.

Salvador Illa, en nom dels socialistes, ha reiterat el seu compromís de presentar-se a la investidura per a la presidència de la Generalitat. Precisament com la millor manera de visualitzar aquesta oportunitat. Sé perfectament quines són les dificultats per encarar aquest camí. Però aquesta és la cruïlla: o seguir com fins ara, o explorar nous escenaris.

I és que no podem oblidar que és el que tenim al davant: un país destrossat per una pandèmia que encara no hem vençut, amb una gravíssima situació econòmica i moltes fractures internes. No podem desviar el focus: això és el realment important.

José Montilla (15 de febrer de 2021)

Podeu veure el ressó de la notícia en europapress aquí.

I també l’entrevista que m’han fet aquest matí a La Cope amb Carlos Herrera.

Fotografia ACN