Immersa en una crisi que amenaça l’existència mateixa de l’euro, la Unió Europea es disposa a prendre decisions que afectaran seriosament el futur d’Europa i la seva economia. L’anomenat paquet de “governança econòmica”, ara sobre la taula, constitueix un repte sense precedents per als valors i principis fonamentals que sostenen el nostre futur comú: solidaritat, justícia social, igualtat d’oportunitats i desenvolupament sostenible.

Les eleccions ideològiques – que es prendran en nom de la disciplina pressupostària necessària en temps de crisi – posen en perill tant la cohesió social entre europeus com la nostra capacitat comuna d’emprendre una transformació ecològica de les nostres economies. En particular, aquestes opcions comporten el risc de sacrificar tota una generació de joves en molts dels Estats membres. Aquests joves estan sent durament castigats per la desocupació. Cada vegada se senten més exclosos i rebutjats enlloc de veure que poden participar activament en la construcció del seu propi futur.

És clar que assegurar la sostenibilitat de les finances públiques és un objectiu polític vital. Les finances públiques són un instrument clau per avançar en els nostres interessos comuns, com ara la cohesió social o la protecció del medi ambient. És cert que l’actual crisi ha danyat considerablement els comptes públics a Europa. Però encara que el sector públic ha d’assumir la seva part de responsabilitat, les seves causes es troben sobretot en el sector privat: l’augment de la desigualtat salarial, l’excessiva deute privat i les bombolles especulatives creades per un sector financer irresponsable.

Les mesures anunciades no responen a aquestes dificultats. Al contrari, són injustes, ineficaces i inapropiades.

Trencant amb la idea d’un futur comú, ens retornen a una època que crèiem superada per sempre: una època d’exacerbat nacionalisme, d’escandalosa injustícia social i de tota mena d’extremismes. Aquestes mesures convertiran la crisi econòmica en una crisi política.

La ciutadania europea necessita despertar quan encara hi ha temps d’actuar. Necessita renovar el seu compromís amb els valors fundacionals d’Europa, en l’esperit d’un futur proactiu i compartit.

Les nostres societats no sobreviuran a anys de declivi econòmic i social, conseqüència d’unes polítiques d’austeritat cegues. Aquesta lògica faria recaure en els assalariats el pes de la crisi, a través de retallades salarials. Al contrari: aprenguem junts les lliçons reals de la crisi. Per tot arreu, els especuladors s’han beneficiat de l’absència de normes i de sòlids mecanismes de vigilància. Forçar als governs europeus a empassar una severa dosi de la medicina de l’austeritat i tocar els salaris només accentuarà la debilitat, no portarà la cura. A més, tractar d’endurir les sancions només alimentarà l’hostilitat entre els països. L’eurozona ha de defensar la seva moneda comuna i ha de donar suport sense fissures als membres que travessen dificultats, perquè és vital per a tot Europa.

És hora que les majories conservadores del Consell de Ministres i del Parlament Europeu s’adonin de l’error del camí que han emprès. En aquests moments de dificultats per a la ciutadania europea, necessitem mostrar audàcia i imaginació proposant una resposta política nova i original.

És possible reprendre el control de les finances públiques sense sacrificar el nostre desenvolupament econòmic ni la inversió en àrees com l’educació, la investigació o les energies renovables, i sense alimentar la injustícia i l’exclusió social. Podem trobar el marge de maniobra pressupostari necessari si som innovadors i valents. Perquè això succeeixi, tots els Estats membres de la UE han hagut de participar en aquest esforç comú: tant els països amb superàvit com aquells amb dèficit comercial. Tots els països han de protegir la inversió productiva pública de l’austeritat pressupostària. Haurien de crear eurobons per absorbir part del deute dels Estats membres i per reduir el seu cost total.

També haurien de establir les bases d’una fiscalitat europea que asseguri receptes justes, eficaces i duradores.

Es tracta de reduir la càrrega fiscal als ingressos del treball i d’augmentar la dels ingressos del capital. Es tracta de combatre eficaçment el frau fiscal, de crear un sistema impositiu favorable al medi ambient, i finalment, d’introduir un impost a les transaccions financeres. Els governs europeus han d’assegurar-se que els alts salaris i ingressos del capital contribueixen de manera justa a l’esforç general de la consolidació pressupostària, per evitar que la càrrega caigui en aquells amb ingressos baixos o mitjans.

No consisteix en donar solucions simples o irresponsables, sinó en posar en marxa un pla de modernització econòmica, amb l’ajuda de polítiques responsables, equilibrades i intel.ligents que respectin íntegrament els valors que sostenen el projecte europeu.

Apel·lem a tots aquells i totes aquelles que comparteixen les nostres conviccions a fer campanya amb nosaltres, que signin aquesta crida, per dotar Europa d’una política diferent per sortir de la crisi. Una política que enfortirà la unió, en comptes de debilitar-la encara més.

Enllaç