Reflexions compartides

Fa alguns mesos, l’Agència Tributària era notícia per una dimissió sonada d’algun dels seus alts directius. De juny a desembre, gairebé 30 dimissions o cessaments, especialment a l’Àrea d’Inspecció. Més enllà de les especulacions que es poden fer sobre els motius i les causes d’aquelles dimissions, el fet ha estat el detonant perquè ahir es produís un debat al Senat sobre el funcionament de l’òrgan que s’ocupa de recaptar la major part dels nostres impostos. No és un debat menor, a les portes d’una reforma fiscal anunciada pel govern i d’una reforma del finançament de les CCAA que és urgent, que ha d’aplicar-se amb efectes 1 de gener de 2014 i que no es pot abordar seriosament sense acordar, primer, aquesta reforma fiscal.

Espanya necessita una reforma fiscal. Em sembla que, a aquestes alçades, ningú no ho pot posar en dubte. No es tracta, simplement, de pujar o abaixar impostos. És el conjunt del sistema el que ha de ser revisat. És cert que a Espanya – i a Catalunya – tenim els tipus impositius en IRPF o en Societats, per exemple – per sobre de la mitjana europea. El govern del Partit Popular ha apujat, en manifesta contradicció amb el seu programa electoral, alguns d’aquests impostos (l’increment de l’IVA cultural n’és probablement l’exemple més evident). Fins ara, el govern ha adoptat aquestes mesures empès per la necessitat d’obtenir recursos addicionals amb els que fer front a un determinat objectiu de dèficit. Però és una evidència, reconeguda pel propi govern, que la suma d’aquestes mesures no ha permès resoldre els problemes fiscals d’Espanya que són, al meu entendre, tres: un gran desequilibri entre l’aportació de les rendes del treball en relació a les rendes del capital, un creixent pes de l’economia submergida (Funcas el situa entre el 20,2% i el 23.7% del PIB) i un percentatge de frau fiscal que posa en dubte la justícia del conjunt del sistema. Aquests tres problemes provoquen un fet rellevant: Espanya és una de les economies europees amb una pressió fiscal efectiva més baixa en relació al PIB. A l’Eurozona, només Irlanda mostra una recaptació menor. Al conjunt de la UE, només Romania, Letònia, Lituània i Bulgària estan pel darrere.